POEMA -original del català, posterior traducció al castellà , de 1993-.


POEMA
-original del català, posterior traducció al castellà, de 1993-.



Què se’n farà dels petons que no et faig jo cada nit?
I de les paraules tendres que et diria jo amb delit ?
Què se’n fa de les promeses que a l’orella t’hagués dit ?
I de les mil abraçades que et faria al nostre llit ?

Què se’n fa de les mirades que et daria si et veig trist ?
I de les llargues xerrades quen et veiès deprimit ?
Quan no fem l’amor, què passa? On se’n va aquest somni humit?
Què se’n farà del meu cor, que explota dins el meu pit ?

Saps molt bé què se’n farà, amor meu, de tantes coses.
Saps molt bé, amor meu, què se’n farà.
Deixaràs que s’enfonsin, vida meva, a un mar de roses,
miraràs com s’enfonsen dins la mar.

I de nit, amor meu, quan la lluna em desesperi
perquè tindrà la llum dels teus cabells,
no faré, vida meva, altra cosa que esperar-te
recordant l’olor de la teva pell.

Haydée Nora Gómez Hernando, 25 - 03 - 1993


¿Qué será de los besos que no te doy cada noche?
¿Y de las palabras tiernas que te susurré con goce?
¿Qué será de las promesas que te ofrecí como dones?
¿Y de las caricias tersas, y de mis tantas pasiones?

¿Qué será de las miradas que lancé como prisiones?
¿Y que será de mi alma dada en las conversaciones?
¿Cuándo no estás en mi cama, qué será de mis tensiones?
¿Qué será de mis entrañas? ¿Qué será de mis temores?

Sabes bien, tú mi amor, qué será de tantas cosas.
Sabes bien, amor mío, que será.
Dejarás que se hundan, amor mío, a un mar de rosas,
mirarás cómo se hunden en el mar.

Y de noche, amor mío, cuando la luna me mate,
porque tendrá la luz de tu pasión,
no haré más, vida mía, que, ensimismado, esperarte,
recordándote siempre… en esta prisión.

Haydée Nora Gómez Hernando (Hará unos 15-20 años de la traducción)









Comentarios