MENJAR-SE EL COCO
Les rumiacions són les idees o imatges mentals el contingut del qual són les nostres preocupacions i obsessions emocionals. Aquestes poden ésser les quotidianes o bé les que arrosseguem d"anys enrere, i que ens molesten perquè es repeteixen en el temps, en forma d'idees o imatges mentals i ens paral.litzen l'acció, l'entorpeixen o l'equivoquen, perquè, en generar-nos ansietat, ens fan actuar sense pensar [se'n diu acte compulsiu].
El pensament circular, com va dir el filòsof Friedrich Wilhem Nietzsche en la seva cita "Todo lo que hay en mí es humano ", no només no és negatiu sinó que és important i a tenir en compte, necessari (ja que totes les emocions que genera aquest tipus de pensament -les rumiacions- han d'ésser tingudes en compte, tant per part d'un mateix com -si fóra el cas-per part d'un professional de l'àmbit de la salut mental i/o física); reprenc, el pensament circular és necessari perquè a través de la nostra manera de conèixer i interpretar-nos a nosaltres mateixos i allò que ens envolta, portem un "diari mental personal" -com de "registre"-, una "ruta"de les nostres vivències passades, presents i d'especulació de les futures,anticipant-ne inconscientment en forma de preocupacions (o conscientment) el futur, o fent-nos reviure inconscientment (o conscientment) en forma de rumiacions, el passat, o anclant-nos al present (paral.litzant, equivocant, entorpint el pensament i l'accio).
Però el problema comença quan un pensament, una idea, una imatge mental (una rumiació), comença a donar-nos voltes pel cap en un procés circular (d'aquí el terme) sense fi).
Per combatre aquest pensament circular o rumiacions hem d'aprendre a viure el present.
A mi, personalment, m'ha ajudat molt la pràctica del mindfulness.
Haydée Nora Gómez Hernando
Dijous, 18 de juny de 2020
Les rumiacions són les idees o imatges mentals el contingut del qual són les nostres preocupacions i obsessions emocionals. Aquestes poden ésser les quotidianes o bé les que arrosseguem d"anys enrere, i que ens molesten perquè es repeteixen en el temps, en forma d'idees o imatges mentals i ens paral.litzen l'acció, l'entorpeixen o l'equivoquen, perquè, en generar-nos ansietat, ens fan actuar sense pensar [se'n diu acte compulsiu].
El pensament circular, com va dir el filòsof Friedrich Wilhem Nietzsche en la seva cita "Todo lo que hay en mí es humano ", no només no és negatiu sinó que és important i a tenir en compte, necessari (ja que totes les emocions que genera aquest tipus de pensament -les rumiacions- han d'ésser tingudes en compte, tant per part d'un mateix com -si fóra el cas-per part d'un professional de l'àmbit de la salut mental i/o física); reprenc, el pensament circular és necessari perquè a través de la nostra manera de conèixer i interpretar-nos a nosaltres mateixos i allò que ens envolta, portem un "diari mental personal" -com de "registre"-, una "ruta"de les nostres vivències passades, presents i d'especulació de les futures,anticipant-ne inconscientment en forma de preocupacions (o conscientment) el futur, o fent-nos reviure inconscientment (o conscientment) en forma de rumiacions, el passat, o anclant-nos al present (paral.litzant, equivocant, entorpint el pensament i l'accio).
Però el problema comença quan un pensament, una idea, una imatge mental (una rumiació), comença a donar-nos voltes pel cap en un procés circular (d'aquí el terme) sense fi).
Per combatre aquest pensament circular o rumiacions hem d'aprendre a viure el present.
A mi, personalment, m'ha ajudat molt la pràctica del mindfulness.
Haydée Nora Gómez Hernando
Dijous, 18 de juny de 2020
Comentarios
Publicar un comentario