Em sento invisible. És curiós com ser grassa et torna invisible. I he assumit el rol d'aquesta invisibilitat i mai més coqueta i mai més seré objecte de la mirada d'un noi a la meva bellesa. Bellesa?
A vegades sóc agossarada i miro als ulls a un noi, que ni es percata de la meva mirada; un altre fracàs més que ja visc sense quasi sentir-lo, perquè ja m'hi he acostumat.
I em sento sola, molt sola. Però gràcies a la vida m'he adonat que tinc una mare una mica gran ja, i que segurament ella també se senti sola, i que vull estar amb ella, compartir temps, vivències i converses i TEMPS amb ella, perquè no estic tan sola.
Aquestes han sigut unes reflexions que escric al meu blog després de molt de temps sense escriure res, amb l'esperança que algun dia siguin llegides per algú.
Haydée Nora Gómez Hernando
14 / 01 / 2021
Comentarios
Publicar un comentario